Llofriu (Palafrugell) - Baix Empordà 19/06/2010 a les 10 del matí.
.
.
..
A Llofriu, al centre de l’Empordanet, cada any s’hi celebra la FESTA DE LA PELA DEL SURO. Aquest petit nucli envoltat de sureres esdevé, per un dia, l’escenari idoni on s’hi desenvolupa una feina que encara avui es practica cada temporada, la Pela del Suro.
A Llofriu, al centre de l’Empordanet, cada any s’hi celebra la FESTA DE LA PELA DEL SURO. Aquest petit nucli envoltat de sureres esdevé, per un dia, l’escenari idoni on s’hi desenvolupa una feina que encara avui es practica cada temporada, la Pela del Suro.
.
Durant tot el dia es succeixen les activitats. La Pela del Suro es realitza al matí i a la tarda en un bosc proper al nucli de Llofriu. En aquest marc natural, les arrels més antigues d’un antic ofici prenen força i se’ns mostra amb tots els seus elements i amb totes les seves eines. Els peladors, durant tot el dia, lleven el suro i fan explicacions amb caràcter popular als visitants de la sureda.
Durant tot el dia es succeixen les activitats. La Pela del Suro es realitza al matí i a la tarda en un bosc proper al nucli de Llofriu. En aquest marc natural, les arrels més antigues d’un antic ofici prenen força i se’ns mostra amb tots els seus elements i amb totes les seves eines. Els peladors, durant tot el dia, lleven el suro i fan explicacions amb caràcter popular als visitants de la sureda.
.
No us perdeu l’esmorzar ni el berenar a la sureda mentre es pelen els suros.
.
També podrem veure de ben aprop com es feien els taps de suro tant a mà com a màquina.
També podrem veure de ben aprop com es feien els taps de suro tant a mà com a màquina.
.
Un altre ofici que es mostrarà és el de cisteller, molt vinculat amb el món del suro ja que els contenidors de vímet eren antigament la manera habitual de transportar els taps dins de la fàbrica o be a l’hora de rentar-los i triar-los.
.
Durant tot el dia també podrem gaudir de:
.
.
Ø Exposisions temàtiques
.
Ø Parades de productes i bibliografia relacionats amb el suro i el patrimoni natural
.
Ø Viatges amb carro
.
Ø Tallers que posen en contatcte el suro amb els més petits d’un forma pràctica i entenedora
.
Ø Música i espectacles: Cercaviles, sardanes, música en viu, cant coral,…
.
Ø Itineraris a peu, l’aproximació pausada al territori.
.
DESCRIPCIÓ DE L'ALZINA SURERA:
DESCRIPCIÓ DE L'ALZINA SURERA:
.
Alzina surera (Quercus suber). Familia de les fagàcies.Arbre perennifoli de fins a 20 m d'alt, d'escorça amb molt de suro, de fulles ovals, lleugerament sinuato-dentades, endurides i tomentoses pel dessota, de flors masculines en aments i flors femenines aïllades o en petits grups, i de fruits en gla. Es fa sobre substrats silícics, en zones de clima marítim humit, a la regió mediterrània occidental. De les sureres és tret el suro, en pannes, amb eines apropiades, en torns de 8 a 10 anys, se n'origina una important indústria.
.
Fins aquí hem transcrit part del que recull la web de firesifestes.com en relació a aquest esdeveniment.
A continuació transcribim literalment el que relata en Miquel Torroella i Plaja en el seu llibre “CUENTOS QUE SON HISTORIAS”, (1ª edició 1905) escrit en un català que encara no habia pasat pel sedàs d’ en Pompeu Fabra. El capítol d’aquest llibre (pag. 121-123, edició 1993) es titula LA PELADA.
A continuació transcribim literalment el que relata en Miquel Torroella i Plaja en el seu llibre “CUENTOS QUE SON HISTORIAS”, (1ª edició 1905) escrit en un català que encara no habia pasat pel sedàs d’ en Pompeu Fabra. El capítol d’aquest llibre (pag. 121-123, edició 1993) es titula LA PELADA.
.
(sic)
(sic)
.
LA PELADA
.
Comensa aqueixa operació, la mes important sens dupte de les que tenen lloch á Fitó, l' endemà de Sant Pere, si s' escau un diumenge, dilluns o dimars, ó be lo dilluns següent si' s trova á mitjans de setmana, puig no convé fer venir los trevalladors de fora per sols poguer trevallar un parell de dias y entornarsen lo dissapte á llurs casas, que sempre se plega aviat y se pert temps.
Comensa aqueixa operació, la mes important sens dupte de les que tenen lloch á Fitó, l' endemà de Sant Pere, si s' escau un diumenge, dilluns o dimars, ó be lo dilluns següent si' s trova á mitjans de setmana, puig no convé fer venir los trevalladors de fora per sols poguer trevallar un parell de dias y entornarsen lo dissapte á llurs casas, que sempre se plega aviat y se pert temps.
.
Tots los propietaris que vihuen á fora, se donan cita lo dissapte avans y tots acudeixen al poble per serhi al comensar o dar principi á la pelada, a l' endemá, que la pelada es lo granall dels propietaris, y tothom es amatent á recullir lo diner, encar que siga á corra-cuyta, y que per ferho representa algún sacrifici, lo viure á pagés y aixecarse dematí.
.
Lo de matinejar á primers de Juny no es tan dolorós com sembla, puig si bé es veritat que repugna deixar los llansols als qui durant tot l' any tant ab llur companyia han viscut, en cambi un cop fet, es molt agradable contemplar la hermosura de la naturalesa.
.
Las matinadas del mes de Juny son del tot bonicas y hermosas; l' univers enter vos reb com reb com la carinyosa mare a son fill al despertar. Si la mare sonriu tambe sonriu lo cel tot entranyinat d' or mitj obrint sos llavis rojos allá en l ' Orient; la mare fa petons á son fill, també vos na fa la brisa, que perfumada per lo romaní besa vostre cara; la mare canta cançons dolses; també vos ne cantan los rossinyols y las cardinas fent gimnástica en los trapecis del brancam; la mare plora d' alegria; també ploren las flors y las herbetas esmaltades per la rosada.
Tots los propietaris que vihuen á fora, se donan cita lo dissapte avans y tots acudeixen al poble per serhi al comensar o dar principi á la pelada, a l' endemá, que la pelada es lo granall dels propietaris, y tothom es amatent á recullir lo diner, encar que siga á corra-cuyta, y que per ferho representa algún sacrifici, lo viure á pagés y aixecarse dematí.
.
Lo de matinejar á primers de Juny no es tan dolorós com sembla, puig si bé es veritat que repugna deixar los llansols als qui durant tot l' any tant ab llur companyia han viscut, en cambi un cop fet, es molt agradable contemplar la hermosura de la naturalesa.
.
Las matinadas del mes de Juny son del tot bonicas y hermosas; l' univers enter vos reb com reb com la carinyosa mare a son fill al despertar. Si la mare sonriu tambe sonriu lo cel tot entranyinat d' or mitj obrint sos llavis rojos allá en l ' Orient; la mare fa petons á son fill, també vos na fa la brisa, que perfumada per lo romaní besa vostre cara; la mare canta cançons dolses; també vos ne cantan los rossinyols y las cardinas fent gimnástica en los trapecis del brancam; la mare plora d' alegria; també ploren las flors y las herbetas esmaltades per la rosada.
.
¡Quins cuadros mes bonichs se veuhen en las matinadas de Juny pels senyorets que no están acostumats, com nosaltres pagesos, á comtemplar la naturalesa! Cansada de dormir s' adorna aqueixa ab totes ses gales per rebre al hermós sol, a la font de la la llum, al rey de l' Univers y os dihuen y es crehuen que lo moment de la creació del home, de segur que fou en una matinada al sortir lo sol, y que lo Paradís Terrenal era il-luminat sempre pels raigs de l' aubada que son dolsos, suaus, perfumats.
.
¡Quins cuadros mes bonichs se veuhen en las matinadas de Juny pels senyorets que no están acostumats, com nosaltres pagesos, á comtemplar la naturalesa! Cansada de dormir s' adorna aqueixa ab totes ses gales per rebre al hermós sol, a la font de la la llum, al rey de l' Univers y os dihuen y es crehuen que lo moment de la creació del home, de segur que fou en una matinada al sortir lo sol, y que lo Paradís Terrenal era il-luminat sempre pels raigs de l' aubada que son dolsos, suaus, perfumats.
.
Si encar los hi quedan resquicias de la pultronaría de la vila ó de la ciutat, -ara ne tenim fins de ciutat de propietaris de suro a Fitó,- y 'ls peladors s' han adelantat per comensar llur tasca, los veureu caminar envers la pelada entusiasmats, examinant lo cuadro que 'l mon lluheix, inspirantse entre aquells cants y ubriagantse ab aquells perfums, que jamay sentiren ni vegeren ni en la vila ni menos en la ciutat.
.
Asseguts á terra y formant rotllo, ab un gros pa fet prop de la mitat á llescas sobre d' una saca estesa, ab un barral ple de vi, y en lloch de ginesta, com si hagués passat la professó de Corpus, tot d' esclofollas d' alls dels peladors, y mes enllá, barrejats en bonica confussió, gechs, brusas, destrals, burjas y cordas; veus aquí un dels cuadros mes bonichs de la pelada.
Asseguts á terra y formant rotllo, ab un gros pa fet prop de la mitat á llescas sobre d' una saca estesa, ab un barral ple de vi, y en lloch de ginesta, com si hagués passat la professó de Corpus, tot d' esclofollas d' alls dels peladors, y mes enllá, barrejats en bonica confussió, gechs, brusas, destrals, burjas y cordas; veus aquí un dels cuadros mes bonichs de la pelada.
.
Si en aquells moments, un cassador de bolets passés per lo cim de la serra, á ben segur que llensaría una exclamació d' alegría, puig aquell rotllo de rojas barretinas, (lo barret de palla sols serveix per cuant lo sol ja es alt); vist per entre 'ls bruchs y las gatosas, fa l' efecte d' una clapada d' ous de reig.
Si en aquells moments, un cassador de bolets passés per lo cim de la serra, á ben segur que llensaría una exclamació d' alegría, puig aquell rotllo de rojas barretinas, (lo barret de palla sols serveix per cuant lo sol ja es alt); vist per entre 'ls bruchs y las gatosas, fa l' efecte d' una clapada d' ous de reig.
.
Avans de comensar la pelada, la tasca del dia, fan lo que qu'ells ne diuhen sanar l' all, y lo que altres ne dirían matar lo cuch; ab un tros de pa, una cabessa d' all partida pe'l mig, sal y un trago de vi, aquella gent se dejunan.
Avans de comensar la pelada, la tasca del dia, fan lo que qu'ells ne diuhen sanar l' all, y lo que altres ne dirían matar lo cuch; ab un tros de pa, una cabessa d' all partida pe'l mig, sal y un trago de vi, aquella gent se dejunan.
.
Acabat de ferho, que dura uns vint minuts, aquella gent s' aixeca y forman collas de tres, dos peladors y un treginador o burro, que ab los dos noms es conegut, lo quin porta la pela á carregador, comensant la pelada.
Acabat de ferho, que dura uns vint minuts, aquella gent s' aixeca y forman collas de tres, dos peladors y un treginador o burro, que ab los dos noms es conegut, lo quin porta la pela á carregador, comensant la pelada.
.
¡Quina animació! Ara'n tatxan un, es bó; ja s' hi acostan tots dos si es grosset que a pessa arribi, dos pams d' ample per quatre d' alt; allavors destrals enlayre y ab mes energía, ab mes entusiasme y ab menos perill que lo guerrer en lo camp de batalla se bat ab son enemich, ells se baten ab son amich lo suro; mes ¡ay! lo suro resta inmóvil, fret, tranquil y se deixa escorxar y se deixa llevar la pell; tremola sols son brancatge á cada cop que li donan, quedant al fí cubert de sanch; y encar avuy son molts que no tinguent prou d' aixó y sens pietat, per lo que's pescan, son tan bárbaros com cap n' hi hagi, y per assegurarse mes d' hani saber complert ab sa missió, se trehuen de la butxaca de las calsas un gavinet de ganxo y li donan gavinetada del cap als peus per mes desengrarlo.
.
¡Quina animació! Ara'n tatxan un, es bó; ja s' hi acostan tots dos si es grosset que a pessa arribi, dos pams d' ample per quatre d' alt; allavors destrals enlayre y ab mes energía, ab mes entusiasme y ab menos perill que lo guerrer en lo camp de batalla se bat ab son enemich, ells se baten ab son amich lo suro; mes ¡ay! lo suro resta inmóvil, fret, tranquil y se deixa escorxar y se deixa llevar la pell; tremola sols son brancatge á cada cop que li donan, quedant al fí cubert de sanch; y encar avuy son molts que no tinguent prou d' aixó y sens pietat, per lo que's pescan, son tan bárbaros com cap n' hi hagi, y per assegurarse mes d' hani saber complert ab sa missió, se trehuen de la butxaca de las calsas un gavinet de ganxo y li donan gavinetada del cap als peus per mes desengrarlo.
.
Dels restos, despullas ó pela se n' encarrega lo traginador o burro, que 'ls lliga com un Cristo, lo porta al carregador, ahont lo repren lo carro ó carreta, per durlo á la casa, al cementiri del rusqué.
.
.
Aqueixas escenas duran días, setmanas, segons l' importancia de la casa ó propietat que 's pela y sempre ab goig ho contempla y ho tolera l' amo sens pietat de cap mena, sens la mes petita compassió per aquellas plantas que l' hi donan lo bon viure, la riquesa, lo ser ben vist en la vila ó en la ciutat y que sens ella, ni fora conegut, ni 'l tindrian per res y ni el mes petit cas ne farian.
.
A voltas es formidable lo enemich; alt lo suro, y no poguent arribar á ferirlo dalt de son cos, fentse la esquenada pujan sobre d' ell y allavoras fins la pell de sos brassos l' hi arrancan deixantlo fet una llástima.
A voltas es formidable lo enemich; alt lo suro, y no poguent arribar á ferirlo dalt de son cos, fentse la esquenada pujan sobre d' ell y allavoras fins la pell de sos brassos l' hi arrancan deixantlo fet una llástima.
.
La Naturalesa, ¡quins misteris! Qualsevol inexpert al veure las negras y garfolludas esquenas de las pan-nas arrancadas, las despreciaría, y al mirar las dauradas barras de las socas, se'n enamoraría, y no obstant lo aprofitable es lo lleig, lo bonich encara 'n te per anys per valdre lo que l' altre val.
.
D'aquellas rústicas pan-nas, despres de treballadas per la má del taper, ne sortirá lo enrodonit tap, que naixent aqui en eixas solitarias y ferestas montanyas, passará 'ls mars; irá á l' América, á Fransa y tapará una ampolla de Xampany, y al destaparla per dar pas al líquit per ell empresonat, dará de rebot al hermosejat sostre d' algún palau, contemplant, mentres se'l trepitja, als assistents del suntuós banquet com s' emborratxan y s' embruteixen.
.
¡Oh suro! Cuant llarga es ta historia; naixes en la pelada, tens per companys de ta vida la soletat y puresa del bosch; te fas major de edat y á cops de destral te arrancan, y allunyanta dels quins te donaren vida, te porten per esmicolarte y ferne bossins entre-mig del vici; naixes entre la franquesa en lo camp, y morts entre la hipocresía en lo gran mon.
La Naturalesa, ¡quins misteris! Qualsevol inexpert al veure las negras y garfolludas esquenas de las pan-nas arrancadas, las despreciaría, y al mirar las dauradas barras de las socas, se'n enamoraría, y no obstant lo aprofitable es lo lleig, lo bonich encara 'n te per anys per valdre lo que l' altre val.
.
D'aquellas rústicas pan-nas, despres de treballadas per la má del taper, ne sortirá lo enrodonit tap, que naixent aqui en eixas solitarias y ferestas montanyas, passará 'ls mars; irá á l' América, á Fransa y tapará una ampolla de Xampany, y al destaparla per dar pas al líquit per ell empresonat, dará de rebot al hermosejat sostre d' algún palau, contemplant, mentres se'l trepitja, als assistents del suntuós banquet com s' emborratxan y s' embruteixen.
.
¡Oh suro! Cuant llarga es ta historia; naixes en la pelada, tens per companys de ta vida la soletat y puresa del bosch; te fas major de edat y á cops de destral te arrancan, y allunyanta dels quins te donaren vida, te porten per esmicolarte y ferne bossins entre-mig del vici; naixes entre la franquesa en lo camp, y morts entre la hipocresía en lo gran mon.
.
Cuants t' han vist naixer y cuants t' han contemplat mentres los feyes esser grans homes y te veurán demá morir tirant tas despullas á la llauna de la brutíssia!...
.
Fins ab lo suro es aixis lo mon.
.
Cuants t' han vist naixer y cuants t' han contemplat mentres los feyes esser grans homes y te veurán demá morir tirant tas despullas á la llauna de la brutíssia!...
.
Fins ab lo suro es aixis lo mon.
.
Mentres don, tot; cuant no don, res.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada